Fra Junoy, un organista relegat a confessor d'un monestir de monges de clausura, és acusat d'heretgia, vici i corrupció. El seu pecat: haver manifestat la seva oposició al severÃssim cástig que la mare superiora ha imposat a dues novÃcies, asfixiades per la soledat i la rigidesa de les normes conventuals. La jerarquia eclesiástica no perdona ni tampoc tolera l'actitud comprensiva del confessor i encara menys la seva independéncia de criteri. La música és una de les més grans riqueses espirituals de fra Junoy, la seva illa Ãntima, personal i creativa, que esdevindrá també un dels seus delictes més greus. Cau, sobre els que dissenteixen, el rigor durÃssim de la intoleráncia.
