La nit del 19 de maig de 1972 un grup de joves a la punta oest de la Diagonal de Barcelona distreu una parella de vigilants. En aquells moments, explota una bomba sota les columnes del monument A los caídos. El soroll travessa tota la ciutat. L'endemá, els feixistes hi posen flors mentre exigeixen detencions i má dura. La bomba, la pedra esmicolada, és l'expressió d'un poble envaït, executat, silenciat. Un poble que expressa de manera contundent el fástic, la rábia i els anhels. Aquesta obra ens explica la trepidant história del Front d'Alliberament Catalá. En el seu si, un grup de joves s'aboca a la lluita clandestina sense esperar res de concret: desitjant només la llibertat. Un grup que será perseguit, jutjat i dispersat. Que patirá la tortura, la presó, la traïció i l'exili. Un grup, una veu, que cridará a través d'atemptats contra símbols feixistes la seva convicció en una Catalunya lliure i igualitária. Que pensará en el Maciá que intentá alliberar Catalunya i en el Companys que la voldrá sobirana; i somiará en la independéncia, com tants altres abans i després. Aquesta és la seva crónica. Sí, no hi ha dubte que la história pot ser vibrant. Aquest llibre dóna veu a una lluita tants cops silenciada. Deixeu-vos submergir en la clandestinitat de la má dels mateixos que la van patir. La lluita armada a Catalunya existí. El FAC n'és el millor testimoni.
