Fontcuberta i Famadas, Cristina
Abans del segle XVIII, hi ha algun artista conegut pel missatge polèmic de les seves obres, com ho són posteriorment Hogarth, Daumier o Goya Si bé ningú no dubta del contingut crític d algunes obres i de la capacitat de l artista d atacar, a partir d aquest segle, a través del seu art, aquesta qüestió semblava menys clara en l art dels segles XVI i XVII. Aquest llibre tracta de la funció crítica de les arts visuals a l època moderna, de les obres que contenen una polèmica oberta en contra d un personatge, una institució o un fet concret. Els segles en els quals els fastuosos programes iconogràfics realitzats pels grans artistes de cort mostraven imatges de triomf i de propaganda política i religiosa, també veieren l esclat de les guerres de religió i de nombroses lluites i invasions arreu d Europa. Molts d aquests conflictes s acompanyaren d imatges gens afavoridores de l enemic. El llibre recull l existència d un art combatiu en dates anteriors al segle XVIII i estudia les condicions de producció, difusió i recepció d aquestes imatges. En quin context sorgiren, què n explica l aparició, qui les encarregà, qui les elaborà i amb quin grau de compromís, a través de quins mitjans artístics es difongueren i quines estratègies s utilitzaren, i, finalment, qui les rebia i quin efecte podien produir, són qüestions que faciliten l explicació del funcionament d un episodi de la hist.ria de l art fins ara mai plantejat de manera global des d una perspectiva europea.
