Des del primer moment, Josafat (1907) va ser un revulsiu per la literatura catalana només comparable al que havien produït els drames rurals de Víctor Catalá. En aquest cas, peró, Bertrana ambientava la seva tragédia no pas en un entorn al marge de la ciutat, sinó al cor mateix d'aquesta: al campanar d'una catedral. La novella, colpidorament breu, és un dels cims del modernisme catalá i una de les narracions més escabroses que hagin donat les nostres lletres.
