Dues galeres combaten davant les costes de Lusità nia i naufraguen. El jove mariner Colom, supervivent del combat, arriba a la costa i és acollit per un vell i savi ermità , el qual, mostrant-li les aigües de l'oceà , li conta el mite de les terres que un dia s'hi enfonsaren. Aquest és el punt de partida de L'Atlà ntida, el gran poema èpic verdaguerià , que el poeta va començar a redactar entorn de 1886-1887, que portava gairebé enllestit el 1876, quan desembarcà a Barcelona tornant d'Amèrica com a capellà de vaixell, i que suposà una autèntica revelació als Jocs Florals de 1877, amb repercussió immediata dins i fora de Catalunya. El text d'aquesta edició, a cura de Pere Farrés, ha estat establert a partir de dos manuscrits acabats de l'obra, conservats a la Biblioteca de Catalunya, més totes les edicions publicades en vida del poeta: les de 1877 (dins el volum dels Jocs Florals d'aquell any), 1878, 1886 i 1897.
