La família Asparó narra la história de quatre generacions pertanyents a dues famílies que s'enllacen amb el casament de Rosita Asparó i Pablito Balcells. Es desenvolupa en la segona meitat del segle xix, al voltant d'una figura clau, Filomena Roca, la vídua Asparó. Contrasta, en l'obra, la influéncia educativa, de signe divers, de Rosita, a cárrec de la seva tia Isabel, i la de Célia Balcells, a cárrec de la seva ávia. La frivolitat versus el seny, exemple dels dos models de dona monserdians, que emfasitzen la transcendéncia de la transmissió d'uns valors o d'uns altres en l'educació de la dona.
