Angel Calafell i Pijoan neix El 1909 y mor El 1988 sense haver completat la seva autobiografia. La heréncia del seus manuscrits reflecteix la seva implicació vital en pro de la lluita pels drets de les persones sordes en époques polítiques difícils (República, Guerra Civil, Dictadura, Postguerra, Democrácia). Malgrat el seu fort carácter inconformista, amb una clara ideologia catalanista i federalista, es converteix en l'entranyable avi catalá, per la seva llarga barba i el seu aspecte de apóstol i profeta; i en la resta d'Espanya se'l coneIX pel seu seny catalá. Per a les persones sordes, la figura d'Angel Calafell és un referent, ja que els dóna el protagonisme fundant diferents associacions, assentant les bases de l'actual FESOCA i CNSE i convertint la seva própia casa del Barri Gótic de Barcelona en el «Seté Cel».
