La pressió social contra la supèrbia és una manera de destruir
els millors à ngels de la nostra naturalesa i les poques pensades
originals que anem tenint durant la vida. L'antÃdot de la supèrbia no
és tan sols la humilitat; és també un espai social on l'interès genuà per
coses diferents i elevades és vist com un guany per a tothom. Fa la vida
més rica i oberta.
Com més frà gil és una comunitat, més necessitat té de censurar els
carà cters forts. Hem cultivat durant segles la idea que, de tots els defectes
dels carà cters forts, el més perillós és la supèrbia. Els carrers són
plens de ciutadans compromesos amb el deure cÃvic d'avisar-te quan
pateixes d'un excés de carà cter. Tanmateix, la codificació de la supèrbia
en pecat és un eficaç instrument de control social.
La sèrie «Pecats capitals» pretén oferir una visió fresca i rigorosa de cada «pecat» a cà rrec de noves veus de l'assaig català .