Durant la llarga guerra del Peloponnés, atenesos i espartans deixen de banda les seves llars i els seus deures familiars. Per posar fi a la situació, la bella Lisístrata cridará les dones dels dos bándols a una revolta sense precedents: una vaga de sexe que forci la reflexió dels soferts combatents. El doble missatge pacifista i feminista de Lisístrata i el seu carácter eventualment vodevilesc ha fet que sigui l'obra d'Aristófanes més representada, imitada i adaptada des de mitjan segle XIX enÇá, no solament en el teatre de text, sinó també en el teatre musical, en l'ópera, en el cinema i en el cómic, arribant fins i tot a esdevenir una eina simbólica de denúncia de conflictes armats contemporanis.
