la cà bala jueva és una à nsia per conèixer i entendre la divinitat a través d'un enfilall de preguntes infinites que es destil·len de la interpretació dels textos bÃblics. Cada resposta, però, és discutible, i cada afirmació és objecte d'un nou debat. D'aquesta manera s'aixequen milers de cavil·lacions, de «cà bales» il·limitades que expliquen Déu, la creació del món i els homes. Aquestes especulacions, sovint fetes al marge de la religió oficial i forçant al mà xim l'ortodòxia rabÃnica, tenen l'origen en escrits enigmà tics d'un marcat to mistèric com el Llibre de la Creació, el Llibre de la Claredat o el Llibre de la Resplendor, els tres grans pilars escrits de la mÃstica medieval jueva. A pesar del carà cter fragmentari, de l'estil pobre i del contingut xifrat, el Llibre de la Claredat és un dels textos bà sics de la història de la cà bala clà ssica, si no el primer, i enamorà perdudament tots els que s'acostaren enlluernats als seus misteris. Els temes que desplega la seqüència de les emanacions divines o sefirot, l'origen divà del mal, la reencarnació de les à nimes, el significat mÃstic de la forma de les lletres hebrees o la concepció andrògina de la divinitat causaren sorpresa i escà ndol des que començà a circular a finals del segle xii. Fins a la publicació del Llibre del Zohar a les acaballes del segle següent, el Bahir fou la font d'ensenyaments cabalÃstics més important en els cercles mÃstics del judaisme medieval.
