La resisténcia armada antifranquista va representar el major esforÇ que hi hagué per enderrocar la dictadura de Franco. Els recursos humans i materials dedicats, incorporats des de l interior i enviats des de FranÇa (especialment pel PCE), pretengueren bastir un projecte armat per restaurar la República. Significant tant la consagració del compromís antifranquista d exiliats o represaliats com un refugi per escapar de la repressió i per sobreviure, implicá esperances, grans expectatives i enormes i valuoses pérdues. L objectiu de la present obra, és efectuar un análisi de l AGLA (Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón), des de l óptica territorial i del component humá que integrá i col·laborá amb l Agrupació. El carácter i la procedéncia dels integrants, així com el procés de formació d aquella resulten essencials per entendre les seves peculiaritats i diferéncies respecte les altres agrupacions armades antifranquistes. Així, a més d analitzar la seva formació, s exposen les característiques de l espai territorial rural, dispers i muntanyós on s assentá i es nodrí l Agrupació, plantejant la incidéncia de la conflictivitat agrária haguda i la complexa relació entre el camperolat i els guerrillers. Es rescata aquesta gent anónima que integrá l AGLA, a partir d un análisi exhaustiu de la seva heterogénia composició interna i de les variades trajectóries i perfils dels seus membres. Junt a ells, s analitza el poliédric paper assumit per la població civil (tant masculina com femenina), particularment masovers, vital en el naixement, consolidació i final de les partides, així com les formes i els efectes d una repressió antiguerrillera que degollá l Agrupació i trasbalsá enormement el territori.
