Oratjol de la Serra (1919) és un conjunt de «proses silvestres» que, a tall de presentació, ens inicia en la descoberta d'una població (o gairebé) de l'agresta Catalunya interior de principis del segle xx i en els grans personatges que hi viuen. Un cop Eduard Girbal Jaume (Girona, 1881 - Barcelona, 1947) va haver publicat aquesta obra que, juntament amb L'estrella amb cua (1919) i La tragédia de cal Pere Llarg (1923), forma el cicle narratiu L'agre de la terra, Víctor Catalá en va dir: «és un novel.lista cabal, en el ple de ses facultats i de sos recursos i un dels més alts i ferms entre quants conreuen, en l'hora present, aquesta branca de les lletres catalanes. Es subtil de ment, de vista i de ploma com cap altre. Gran coneixedor de la psicologia camperola, sap revelar-la amb justesa admirable i amb una finíssima i saborosa ironia que mai cau (almenys en els trossos que li he llegit) en efectismes i desentonaments. Escriptor veritable, dotat d'instint agut i dreturer, i estudiós de la llengua en sa mateixa font i en sos mellors models, té la paraula abundosament fluent, viva i própia, la forma castissa i harmoniosa com copsada directament del poble, peró embellida, purgada, magnificada per la mágia de l'art.» «Deixant-se anar a la sanitat d'aqueixa prosa sense bonys ni pestiléncies de cap mena, un hom sembla que es retorna i recobra l'esperanÇa, tal com el visitant que surt d'un manicomi o d'un hospital i s'amara de sol, d'aire, de glatits de vida "viva" i feconda. Jo no crec que sempre el nom faci la cosa; una és actuar d'escriptor i l'altra és ser-ho. En Girbal, sortosament per ell i per la novelòla catalana, és dels que ho són de llei.»
