La compra d'aire, de trossos de cel amb la finalitat de tenir aire pur, de presumir (ja que no és, en absolut, necessari) i d'especular, per part de les famílies més benestants al principi i més tard de la resta de la població, atrets pel negoci i el crédit fácils ( Tots tenim dret a voler la Lluna, compreu un tros de cel ), enriqueix l'ajuntament, els bancs i molts professionals del poble i immigrants. Els diners no s'inverteixen en la investigació ni en la millora de la tecnologia que proposen alguns emprenedors, sinó en parcs d'atraccions faraónics ( Parc de les pirámides ) per atreure el turisme i en més i més bastidas de trossos de cel... La cadena d'hipoteques es fa cada vegada més llarga, tothom s'endeuta més i més i, en conseqüéncia, pugen els interessos (ciutadans, ajuntaments i bancs) i es revenen les hipoteques a través de bons que gestionen intermediaris financers (..) tot fals. Tot de cartró pedra . Peró una vegada s'ha comprat gairebé tot el cel comenÇa el camí invers, és a dir, les vendes dels trossos de cel per falta de feina i, en conseqüéncia, la incapacitat per pagar les hipoteques. Per tant, hi ha més oferta i menys demanda, amb la qual cosa els preus dels trossos de cel comencen a baixar. També es deixen de concedir préstecs, doncs ja fa molt temps que els bancs estan també endeutats i ara hi ha por, per l'atur i la baixada de la demanda, a no cobrar els deutes. Els immigrants tornen al seu lloc d'origen i apareix la xenofóbia. Finalment, el banc cau en fallida (peró és rescatat per l'Ajuntament), que, en canvi, retalla drásticament en sanitat i en educació, doncs no té diners i está greument endeutat. Ara endeutar-se és caríssim, es paguen uns interessos altíssims ( prima de risc ) i, a més, se sacrifica l'autonomia de la gestió de la riquesa ( rescat ). Finalment, l'Ajuntament també cau en fallida i és rescatat.
