El 2011 se celebraven al Montsià i al Baix Ebre, dues comarques de les Terres de lÆEbre, 208 bous -festes taurines participatives-; lÆany 2018, en van ser 439. Aquest augment contrasta amb la pràctica desaparició dÆaquest tipus de festes taurines a la resta de Catalunya i amb el prop.sit polític en marxa dÆabolir-les. La defensa gairebé unànime dÆaquesta part del territori dÆun dels elements de la seva identitat no pot desvincular-se del menysteniment i la marginació de que porta dècades sent víctima. És com un darrer episodi dÆaquest maltracta-ment cr.nic que sÆinterpreta lÆassetjament legal, polític i mediàtic de que són objecte els seus festejos taurins, que desafien els valors morals hegem.nics i resulten incompatibles amb la imatge oficial del que és i ha de ser la cultura popular nacional catalana. Aquesta qüestió convida a pensar a prop.sit de com la producció institucional de patrimoni immaterial està determinada per objectius polítics i requeriments mercantils en matèria dÆautenticitat cultural, per. pot generar dinàmiques de resistència que posen de manifest com el patrimoni pot esdevenir ta
