La pandèmia ha alterat la nostra visió del món. Ara, més que d'un «món comú», haurÃem de parlar de molts «mons» que se superposen, si tenim en compte que una bona part dels recursos no són compartits equitativament per tothom. ¿Com haurÃem de viure-hi, en aquest món? ¿Què cal perquè el món sigui habitable? La destrucció mediambiental, la pobresa, el racisme, les desigualtats, la violència social, inclosa la violència contra les dones i les minories sexuals, són, sens dubte, qüestions que condicionen la manera de viure individualment i col·lectiva.
Perquè la vida sigui digna de ser viscuda cal fer valdre la nostra interdependència, la implicació dels uns amb els altres, i adquirir un compromÃs ferm amb el planeta i els seus habitants, humans i no humans, per respirar en un «món comú» de debò.
