En trenta-dos contes publicats entre 1902 i 1907, VÃctor Catalá passeja els ulls pels racons foscos de la vida i fa servir tots els diamants de la llengua per dir les mil i una formes que pren la violéncia en la societat que coneix: la nostra, lector. Els tÃtols parlen per si sols: L'explosió, Parricidi, Agonia... Alguns dissimulen, com aquest Carnestoltes en qué esclata l'amor lésbic. Pionera i antiga, digna com ningú de l'epÃtet "original", VÃctor Catalá formaria part dels autors de capÇalera de Flannery O'Connor o Alice Munro si no fos que aquestes grans dames del ruralisme no parlen catalá. Najat El Hachmi sà que l'ha llegida, a fons, i en diu amb germanor: La brutalitat del món rural és forÇa semblant a tot arreu, la violéncia contra les dones, també. Escriure, aquÃ, també és enderrocar les lleis del silenci que les amaga.
