Continuant amb la seva particular aproximació a la dona en el segle xx, aquest cop Monika Zgustova centra la seva atenció en Véra Nabokov, la dona que va acompañar l'escriptor Vladimir Nabokov durant tota la seva vida. La Véra és un exemple diàfan de la dona que, conscient que comparteix la seva existència amb un home extraordinari, decideix convertir l'èxit de la seva parella en la seva raó de ser. La Véra és la primera lectora dels textos del seu marit, la que els passa en net i els prepara per la seva edició. Organitza la vida dels Nabokov a l'exili, primer a Berlín, després a París i finalment a Estats Units, on convenç el seu marit que passi a escriure en anglès i se centri en les novel·les, fins al seu retorn a Europa, quan s'estableixen a Suïssa. Porta les finances de la familia i negocia els contractes dels llibres, les adaptacions cinematogràfiques, els contractes a les publicacions periòdiques. Però també pretén controlar les amistats d'en Vladimir, sobretot les femenines, fins al punt d'assistir a les classes del seu marit a la universitat com una alumna més. La pregunta sorgeix ineludible: la Véra era una dona independent, com ella es considerava a si mateixa, o la seva vida depenia en tot i per tot de la del seu marit? La novel·la s'endinsa, així mateix, en les relacions de Nabokov amb altres dones, tot i el control ferri de la Véra, i el que van representar per a Nabokov i la seva obra.
