Alló que és diferent fa veure la meva diferéncia, i aleshores pacto. Després, la meva diferéncia l'anomeno complementária, i aleshores dialogo. Pactar i dialogar són dos processos en la manera de mirar el món. I el món, que canvia sense parar, m'invita a no tornar a ser el mateix. Aixó és una cosa arquetípica, i per aixó mateix difícil d'agafar, esmunyedissa, oscil.lant i flexible com la condició d'un gat.
